Tecnoautobiografia

El primer contacte directe amb les tecnologies crec recordar que va ser el projector de cinexin que hem van regalar per Nadal, quan tenia uns sis o set anys. Recordo emocionada com m’agradava aquell aparell, amb el que jo mateixa a través d’una m’anivella feia anar al Pluto, al Pato Donald… cap endavant i cap enredera. M’encantava ser la que projectava el film a la resta de la família, cansada ja de les mateixes dues pel·lícules de les que disposàvem jeje. A mi, per això, m’encantava i podia veure-les moltes vegades sense avorrir-me.

A més a més del projector, vaig jugar amb nines que parlaven si premies un botó, amb el wàter del meu nino preferit, el Baby Feber, que imitava el soroll “de quan anava al wàter” i “quan tirava de la cadena” al prémer el botó... tot i això, he de dir que he sigut una nena que no m’he decantat gaire per les noves tecnologies, preferia jugar amb la cuineta, les nines, amb els plumiers, amb les veïnes al carrer; jugant al estiu al diàbolo, al bote-bote, al pilla pilla... Encara que he viscut la revolució de les consoles mai he tingut cap ja que no ha estat un aparell que em cridés l’atenció. La consola va arribar a casa quan la meva germana petita va complir els dotze anys. Ens portem nou anys i tot i que la diferència d’edat no és molt gran si que hi ha una diferència abismal entre les seves joguines i les meves. Marta, la meva germana, no ha jugat gaire a les cuinetes, ni amb les nines... però el que són les consoles, el messenger, el fotolog, el movil... ho domina a la perfecció. Si que crec que això de la “generació Einstein” és cert.



No va ser fins als nou anys quan a l’escola vaig començar a entrar en contacte amb l’ordinador. Un dia a la setmana ens dividien en tres grups; papiroflèxia, anglès i informàtica, i aquests grups anaven rotant. Va ser en aquestes classes d’informàtica quan vaig començar a utilitzar l’ordinador; jugàvem a un joc en el que havíem de resoldre problemes matemàtics per anar superant pantalles. A casa, però, el primer ordinador va arribar molt més tard, quan tenia uns catorze anys. En aquest moment el meu pare hem va inscriure en una acadèmia d’informàtica on vaig estudiar Windows i Word, per així poder fer, més que res, els treballs de l’escola, que és el motiu per el que vam comprar-lo. Internet, però, no vam instal·lar-lo fins que vaig començar gairebé la universitat. D’això puc dir que va ser una bona experiència ja que vaig instal·lar Internet tota sola. Vaig dedicar un matí, això si, per llegir el llibre d’instruccions i anar instal·lant-lo pas a pas. Se que hi ha persones que d’això pensaran que és una tonteria i que es molt fàcil de fer, però per a mi va estar positiu poder instal·lar-ho correctament i poder aquell mateix matí parlar a través del Messenger amb els meus amics, cosa que mai havia fet des de casa. Ara d’això ja fa cinc anys...



Va ser més o menys cap als catorze anys quan la meva tieta hem va regalar el meu primer telèfon mòbil. La veritat és que aquell regal no em va entusiasmar ja que no totes les amigues en tenien i per això pràcticament no el feia servir. Poc a poc les meves amigues van començar a tenir mòbil i el fet de poder-me comunicar amb elles a través de missatges que arribaven a l’instant em va començar a agradar. A partir d’aquell primer telefòn, que gairebe ocupava més que el moneder i que podeu veure a la fotografia, he anat tenint varis models cada vegada amb més accessoris i possibilitats; video, fotografies, mp3, pantalla tàctil... encara que només l’utilitzo per enviar missatges y trucar.

Al llarg dels anys hem vist, com deia abans, la transformació que han patit els mòbils pel que fa al diseny i els diferents accessoris dels que disposen. Però aquesta transformació l’hem pogut veure en tots els aparells tecnològics, com per exemple, els reproductors de música. Recordo que el primer que em van regalar va ser el walkman, aquell “trasto” que funcionava amb cinta i que per tornar a escoltar la mateixa cançó havíem de rebobinar la cinta. Amb el temps va aparèixer el diskman i vaig pensar que allò era el millor que havien inventat; ja no calia rebobinar! Però encara quedava més per veure; l’arribada de l’mp3, l’mp4... i el que potser queda per veure. L’ipod me’l vaig comprar al Nadal i és fantàstic! No pesa res i te una capacitat molt gran per posar-hi cançons.

Per acabar dir que amb les noves tecnologies sempre he tingut experiències positives i negatives. Per exemple de negatives podria dir que quan he necessitat imprimir algun document important no funcionava la impressora, la cobertura del mòbil quan realment el necessites... i una anècdota que sempre recordaré va ser quan vaig anar d’intercanvi a Paris. La càmara de fotos que em vaig portar va ser d’aquelles antigues que havies de córrer una roda per passar el carret cap endavant. Quan vaig anar a buscar les fotos vaig quedar sobtada, cap fotografia estava centrada. Una de la fotos que recordo que vaig fer, va ser a una de les fonts de Paris, i en comptes de la font tinc una furgoneta blanca de record...jeje De positives la última que recordo és el muntatge que vaig fer-li a la meva amiga pel seu aniversari. Vaig estar 8 hores amb el vídeo; escollint entre la infinitat de fotos que tenim, escollint la música, els efectes de les fotografies... però remenant el programa vaig acabar sortint-me!