Comiat de l'assignatura Noves Tecnologies aplicades a l'Educació Social

El darrer divendres va ser l'últim dia de classe de l'assignatura de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació Social i per això aquesta serà la darrera entrada d’aquest blog.

Penso que l’assignatura Noves tecnologies aplicades a l’Educació Social ha estat una assignatura molt interessant per conèixer i ,en alguns casos, millorar diferents maneres de treballar continguts del camp de lo social a través de blogs, power points, vídeos, videojocs, i pagines web.

Ja sabia com funcionava el programa per fer power points, també havia elaborat un vídeo però no amb el Movie Maker, sinó amb el programa Memoris tv, pel que fa al blog, ja havíem creat un l’any passat per l’assignatura del pràcticum II, però el que mai havia fet és crear una pàgina web. La veritat és que, tot i que el resultat hagi estat molt simple, en comparació a moltes de les presentades a classe, ens va costar molt elaborar-la. Era un material que mai havíem utilitzat i tot i que el tutorial que se’ns va proporcionar del programa Nvu per fer pàgines web, és molt aclaridor i fàcil d’entendre, penso que cal més informació per tal de fer, per exemple, edició en múltiples pàgines. Tot i així estem molt satisfetes del resultat!

Pel que fa al funcionament de l’assignatura he de dir que és fàcil de portar perquè el material que cal elaborar és molt amè. Això si, hi ha molta feina a fer i crec que es podria repartir millor de cara a pròxims anys, com no deixar tant poques sessions per explicar com fer una pàgina web, ja que penso que és l’activitat que més feina porta perquè és un material innovador per a la majoria dels alumnes i per tant cal més temps per treballar-lo.

Crec que l’assignatura hauria d’impartir-se al primer curs i així poder aprofitar tot el material après per a la resta d’assignatures, ja que disposaríem de nous coneixements per treballar aspectes socials d’una manera més atractiva i motivadora.

Les noves tecnologies envolten les nostres vides i com que en el devenir del temps cada vegada seran més presents és molt interessant conèixer-les com a futurs educadors per saber treballar amb elles.

Per acabar m'acomiado de l'assignatura i de tots vosaltres. Que vagi be!

Irene.

Els audiovisuals a l'intervenció social.

La segona pràctica que hem hagut de fer per l'assignatura de noves tecnologies ha estat la creació d'un video amb contingut social.

El nostre video està pensat per ser un anunci d'una campanya de captació de families acollidores. És un video molt curt, però desde el meu punt de vista crec que el missatge que es vol transmetre arriva d'una manera clara i concisa.

Aquí presento el resultat del nostre treball:

Jocs, videojocs i serious games a l'educació social

En aquesta sessió ens han explicat la temàtica dels videojocs i la seva aplicació en l’educació social a través d’alguns exemples. La tasca d’aquesta setmana està en buscar un videojoc que treballi qualsevol temàtica social i penjar-lo al blog.

Abans d’això dir que, m’ha semblat molt interessant l’explicació sobre els serious games; videojocs per ajudar al canvi social, ja que penso que ens poden ajudar, com educadors, a l’hora de treballar certes qüestions socials d’una manera més dinàmica i motivadora. La comprensió dels fets socials a través de jocs de simulació proporciona un component lúdic que fa molt més atractiu i motivador el dificultós procés d’aprenentatge de continguts a través del sistema tradicional. Les tecnologies de la informació i comunicació han revolucionat el valor social i didàctic d’aquests jocs, aportant una sèrie de possibilitats virtuals per la reconstrucció, apropament i comprensió de la realitat que permeten experimentar i concretar els continguts més abstractes i complexes dels processos socials a través dels videojocs. Crec que a vegades pot estar molt interessant una combinació de contingut teòric i aplicació pràctica d’aquesta a través dels videojocs.

En aquest enllaç podreu trobar informació sobre els videojocs pel canvi social i alguns exemples que us poden ajudar; http://es.videogames.games.yahoo.com/10082007/57/videojuegos-cambio-social.html. Però on hi trobareu una gran infinitat de jocs de caràcter social és a la pagina oficial de games for change, (jocs pel canvi social); http://www.gamesforchange.org/play.

Aquests jocs estan dissenyats per inspirar als jugadors a implicar-se en la solució de les necessitats mundials. La majoria de jocs d’aquest tipus tracten sobre qüestions com la pobresa, la fam, la protecció del medi ambient, l’ajuda als damnificats de catàstrofes naturals... el joc que he escollit, Virtual Drugs Use, però, no es troba entre les pagines que abans he citat, ni és el prototip, penso, de jocs pel canvi social. Tot i això l’he escollit perquè penso que és una proposta molt interessant. Com que s’ha demostrat que els videojocs capten l’atenció dels adolescents, TAVAD (Tractaments Avançats de L’adició) han utilitzat aquest mitjà per combatre l’ús de les drogues entre els més joves, un problema cada cop més present en la nostra societat.

El joc consisteix en una carrera de motos, on el jove pot optar perque el seu pilot competeixi sota els efectes de la cocaïna o jugar sense drogues. La droga permet al jugador anar més ràpid, passar per sobre obstacles, saltar, i les sensacions de so i velocitat criden més l’atenció. Però després d’un temps determinat, els efectes desapareixen, el joc es para i el pilot s’atura per prendre una altre dosis. La tolerància cap a la droga creix per moments; els “subidons” són cada vegada més breus i les parades per prendre una dosis són cada vegada més freqüents. Al final, els efectes de la droga resten realisme a la carrera i frustren tots els esforços per millorar.

Aquí teniu un vídeo on es mostra el joc del que us parlo.

Estic realitzant les pràctiques d’Educació Social a l’àmbit de justícia. Aquí, gran part dels joves que estan complint una llibertat vigilada són consumidors de substàncies il·legals. Pensant amb això, utilitzaria aquest videojoc per treballar el consum de drogues amb aquest col·lectiu. Penso que és una alternativa molt positiva.
.

Podeu accedir al joc de forma gratuita clicant sobre l'enllaç següent: Virtual Drugs Use.

Guillermo Bautista

El dia dia 24 d'octubre, va venir Guillermo Bautista a classe de noves tecnoligies, per fer-nos una xerrada sobre les TIC en la pràctica professional de l'Educador Social.

Aquí podeu veure la seva presentació:

La nostre presentació

Aquí podeu veure la presentació que vam realitzar el dia 17 d'octubre:






Per poder veure les presentacions de la resta dels companys cliqueu: Aquí

Tipologia de tecnologies

En aquesta classe ens han explicat la classificació de les tecnologies. Em aprés que hi han cuatre tipus; les artefactuals, les simbòliques, les organitzatives i les biotecnològiques. Despés de l’explicació ens em adonat que gairebé tota la classe tan sols ha pensat en les tecnologies de tipus artefactual, a l’hora de redactar la seva tecnoautobiografia; joguines electròniques, videoconsòles, mòvils, mp3, ordinadors…

La veritat és que no m’havia parat a pensar que unes olleres eren tecnología, o que la creu cristiana també ho era, classificada com a simbólica, o que inclús la familia era una tecnología, de tipus organitzatiu. Aquesta classe ens ha servit per adonar-nos que gairebe tot el que ens envolta és tecnología, d’un tipus o d’un altre, però TECNOLOGIA!

Tecnoautobiografia

El primer contacte directe amb les tecnologies crec recordar que va ser el projector de cinexin que hem van regalar per Nadal, quan tenia uns sis o set anys. Recordo emocionada com m’agradava aquell aparell, amb el que jo mateixa a través d’una m’anivella feia anar al Pluto, al Pato Donald… cap endavant i cap enredera. M’encantava ser la que projectava el film a la resta de la família, cansada ja de les mateixes dues pel·lícules de les que disposàvem jeje. A mi, per això, m’encantava i podia veure-les moltes vegades sense avorrir-me.

A més a més del projector, vaig jugar amb nines que parlaven si premies un botó, amb el wàter del meu nino preferit, el Baby Feber, que imitava el soroll “de quan anava al wàter” i “quan tirava de la cadena” al prémer el botó... tot i això, he de dir que he sigut una nena que no m’he decantat gaire per les noves tecnologies, preferia jugar amb la cuineta, les nines, amb els plumiers, amb les veïnes al carrer; jugant al estiu al diàbolo, al bote-bote, al pilla pilla... Encara que he viscut la revolució de les consoles mai he tingut cap ja que no ha estat un aparell que em cridés l’atenció. La consola va arribar a casa quan la meva germana petita va complir els dotze anys. Ens portem nou anys i tot i que la diferència d’edat no és molt gran si que hi ha una diferència abismal entre les seves joguines i les meves. Marta, la meva germana, no ha jugat gaire a les cuinetes, ni amb les nines... però el que són les consoles, el messenger, el fotolog, el movil... ho domina a la perfecció. Si que crec que això de la “generació Einstein” és cert.



No va ser fins als nou anys quan a l’escola vaig començar a entrar en contacte amb l’ordinador. Un dia a la setmana ens dividien en tres grups; papiroflèxia, anglès i informàtica, i aquests grups anaven rotant. Va ser en aquestes classes d’informàtica quan vaig començar a utilitzar l’ordinador; jugàvem a un joc en el que havíem de resoldre problemes matemàtics per anar superant pantalles. A casa, però, el primer ordinador va arribar molt més tard, quan tenia uns catorze anys. En aquest moment el meu pare hem va inscriure en una acadèmia d’informàtica on vaig estudiar Windows i Word, per així poder fer, més que res, els treballs de l’escola, que és el motiu per el que vam comprar-lo. Internet, però, no vam instal·lar-lo fins que vaig començar gairebé la universitat. D’això puc dir que va ser una bona experiència ja que vaig instal·lar Internet tota sola. Vaig dedicar un matí, això si, per llegir el llibre d’instruccions i anar instal·lant-lo pas a pas. Se que hi ha persones que d’això pensaran que és una tonteria i que es molt fàcil de fer, però per a mi va estar positiu poder instal·lar-ho correctament i poder aquell mateix matí parlar a través del Messenger amb els meus amics, cosa que mai havia fet des de casa. Ara d’això ja fa cinc anys...



Va ser més o menys cap als catorze anys quan la meva tieta hem va regalar el meu primer telèfon mòbil. La veritat és que aquell regal no em va entusiasmar ja que no totes les amigues en tenien i per això pràcticament no el feia servir. Poc a poc les meves amigues van començar a tenir mòbil i el fet de poder-me comunicar amb elles a través de missatges que arribaven a l’instant em va començar a agradar. A partir d’aquell primer telefòn, que gairebe ocupava més que el moneder i que podeu veure a la fotografia, he anat tenint varis models cada vegada amb més accessoris i possibilitats; video, fotografies, mp3, pantalla tàctil... encara que només l’utilitzo per enviar missatges y trucar.

Al llarg dels anys hem vist, com deia abans, la transformació que han patit els mòbils pel que fa al diseny i els diferents accessoris dels que disposen. Però aquesta transformació l’hem pogut veure en tots els aparells tecnològics, com per exemple, els reproductors de música. Recordo que el primer que em van regalar va ser el walkman, aquell “trasto” que funcionava amb cinta i que per tornar a escoltar la mateixa cançó havíem de rebobinar la cinta. Amb el temps va aparèixer el diskman i vaig pensar que allò era el millor que havien inventat; ja no calia rebobinar! Però encara quedava més per veure; l’arribada de l’mp3, l’mp4... i el que potser queda per veure. L’ipod me’l vaig comprar al Nadal i és fantàstic! No pesa res i te una capacitat molt gran per posar-hi cançons.

Per acabar dir que amb les noves tecnologies sempre he tingut experiències positives i negatives. Per exemple de negatives podria dir que quan he necessitat imprimir algun document important no funcionava la impressora, la cobertura del mòbil quan realment el necessites... i una anècdota que sempre recordaré va ser quan vaig anar d’intercanvi a Paris. La càmara de fotos que em vaig portar va ser d’aquelles antigues que havies de córrer una roda per passar el carret cap endavant. Quan vaig anar a buscar les fotos vaig quedar sobtada, cap fotografia estava centrada. Una de la fotos que recordo que vaig fer, va ser a una de les fonts de Paris, i en comptes de la font tinc una furgoneta blanca de record...jeje De positives la última que recordo és el muntatge que vaig fer-li a la meva amiga pel seu aniversari. Vaig estar 8 hores amb el vídeo; escollint entre la infinitat de fotos que tenim, escollint la música, els efectes de les fotografies... però remenant el programa vaig acabar sortint-me!